paraules

Ser ric es tenir paraules que ens permeten moure en equilibri amb la gent i el mon. Ser pobre es no tenir-les, o pel contrari tenir aquelles paraules que ens desequilibren entre la gent i el mon. Quan comencem el dia

[@more@] i enfrontem el camí, una paraula amable o de carinyo ens dona força, i una paraula agressiva ens desestabiltza. Tenim llibertat per utilitzar paraules nècies, sabies o mantenir el silenci. Una paraula ens pot obrir un mon, ja sigui real o imaginari, pot fer-nos somriure, o, pel contrari, pot trencar un mon i crear res o fer mal. Una paraula. I de nosaltres depèn utilitzar una o altra paraula. Quan despertem el mon està encara allí, i nosaltres també, encara. La primera paraula del dia, nostra o aliena, pot impulsar-nos o enfonsar-nos. I la segona. Cada una de les paraules del dia. Ser ric no és fàcil. O sí. De tots nosaltres depèn. La paraula es una eina poderosa.            



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: paraules

  1. Boavi diu:

    Les paraules poden ser ganivets esmolats o poden ser la més dolça de les carícies. Això ho sabem. La llàstima és quan un les envia amb una intenció i l’altre les ihterpreta de forma diferent. Aquest és el principi de tants mals entesos…!

  2. belesh diu:

    Aquest és el principi de tants finals… La comunicació és imperfecta, com nosaltres. Però necessària, gairebé diria irrenunciable.

Els comentaris estan tancats.